Es diu de la persona que és destrellatada, que té molt poc coneixement, que és molt estúpida, molt idiota.
En la rondalla L’envejós d’Alcalà, d’Enric Valor, podem llegir:
Abd al-Marduix era un morot més dolent que un trabuc, negre com un perol, greixinós, i més toix que una òbila –aqueixa n’és una altra–, puix que, per més que treballava les seues extenses terres, com que no feia ben fetes les feines, els seus camps no donaven mai una collita que es pogués comparar amb les de les hortes d’Al-Favet.
Sobre la paraula òbila, vegeu encantar-se com una òbila / encantar-se com a òbiles.