Molt fred, molt gelat.
En la novel·la Els somriures de la pena, de Manel Alonso i Català, podem llegir:
[…] i allí van trobar Torres esperant el camió més gelat que un poll. […]
En la novel·la Crònica negra, de Juli Alandes, trobem:
És clar que m’estimo més una xarrada amigable que estar palplantat en un cantó més gelat que un poll.
NOTA 1: Els valencians usem l’adjectiu gelat per a expressar que una cosa no és calenta. Gelat no significa necessàriament congelat. En els parlars valencians significa, normalment, fred i, a voltes, simplement, a temperatura ambient.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu i Vicent Bataller Grau en El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència.