Molt fred, molt gelat.
Fa referència als pollets de gallina que sempre tenen fred i cal donar-los calor perquè si no es moren. Si no poden rebre la calor natural de la lloca, se’ls han de posar làmpades de rajos infrarojos.
En la narració curta La nit que Obama va guanyar les eleccions dins Hòmens i falagueres i altres relats, de Toni Cucarella, podem llegir:
Estic gelat com un poll, somica entre si. Està gelat. Té fred. La barbeta li tremola. Les cames se les sent garratibades. S’alça i comença a caminar, amb dificultats, tremolant de fred, de retorn cap a casa. Potser encara podré dormir un parell d’hores al llit, delera.
En La nit més màgica de tot l’any, de Jordi Raül Verdú, llegim:
–Amb el pelis que fa? –pregunta Anna, que està tota arropida i gelada com un poll–. Una hora de cua ací fora? Jo em congele, segur, i m’heu d’arreplegar amb cabàs i llegona!
–Tranquil·la, que nosaltres som persones vip —informa Jordi—. Passarem sense entrada i sense fer cap filera, així ens estalviarem quedar-nos com a caramells.
Jordi Raül Verdú, en Contalles de iaios i iaies, escriu:
Caminant, caminant, van arribar a la muntanya dels Castellarets, un paratge on dins d’un barranc els llops tenien el seu cau. Era una cova, que estava ben amagada i a recer de les inclemències del temps. Com els xiquets van veure que els llops no els feien res, es clavaren dins de l’amagatall amb ells també. Estaven gelats com a polls i els tremolaven les dents.
Aquest modisme comparatiu és d’ús habitual en el valencià nord-meridional.
NOTA 1: El fragment del llibre Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, que he posat com a exemple il·lustratiu, correspon al text original que l’autor ha tingut l’amabilitat de facilitar-me. En el text que podem llegir en el llibre publicat en paper s’ha canviat gelats com a polls per gelats com un poll, canvi que considere, a més de completament innecessari, molt desafortunat.
NOTA 2: Els valencians usem l’adjectiu gelat per a expressar que una cosa no és calenta. Gelat no significa necessàriament congelat. En els parlars valencians significa, normalment, fred i, a voltes, simplement, a temperatura ambient.
NOTA 3: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs i el DNV de l’AVL.