1) Aplicat a una persona: que és de caràcter dèbil, blanet, que té poca espenta.
2) Aplicat a una persona: que està molt fluixa, que està débil, sense forces.
En la rondalla El ferrer de Bèlgida, d’Enric Valor, podem llegir:
Però, com que s’havia quedat més fluix que un tocacampanes, a darreries d’estiu va tornar a caure ben malalt, aquesta vegada del ventrell, i de veres es posà a les portes de la mort.
La locució estar fet un tocacampanes significa exactament ‘estar dèbil, fluix, sense forces’.