1) Aplicat a una persona: que és de caràcter dèbil, blanet, que té poca espenta.
2) Aplicat a una persona: que està molt fluixa, que està débil, sense forces.
En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, podem llegir:
En aquell lloc trist i còmode, ben tractat i considerat, en una setmana de tractament bastant intensiu, se’m va reduir del tot la febre; però no vaig ser donat d’alta tot seguit, perquè estava tan fluix com un tocacampanes.
La locució estar fet un tocacampanes significa exactament ‘estar dèbil, fluix, sense forces’.