Molt fluix, que débil, sense forces.
En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, podem llegir:
En aquell lloc trist i còmode, ben tractat i considerat, en una setmana de tractament bastant intensiu, se’m va reduir del tot la febre; però no vaig ser donat d’alta tot seguit, perquè estava tan fluix com un tocacampanes.
Enric Valor, en el seu llibre Millorem el llenguatge, inclou el modisme comparatiu estar com un tocacampanes i diu que significa ‘estar molt dèbil’.
La locució estar fet un tocacampanes significa exactament ‘estar dèbil, fluix, sense forces’.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.