S’usa per a expressar que un ésser humà o un animal té molts anys d’edat.
En la novel·la Delers de jovença, d’Antoni Igual Úbeda, llegim:
I quan li deia que era molt queixó, i que viuria més anys que Matusalem, li oïa dir, amb aquella sornegueria que mai no sabia u com interpretar:
–Ai, Cristo marinero, quina sort més gitana!
Aquest modisme comparatiu s’usa precedit de verbs com ara tindre, durar, viure, etc.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.