Eixir fugint d’algú o d’algun lloc molt a pressa, d’una manera descontrolada.
En la novel·la El crim, de Vicent Ortega, podem llegir:
Mira que, de vegades, el gos es feia d’avorrir…! I sense que sa mare ho vera, li foté una puntada de peu a les costelles que va fer que el gos eixira com ànima que porta el dimoni, udolant i gemegant amb la cua entre les potes.
Jordi Querol, en Encara que ens creguen vençuts, escriu:
Mihai, com embogit, munta llavors el cavall, encara amb taques a la sella de la sang de l’amic, i ix espiritat, com ànima que du el dimoni.