Córrer fugint d’algú o d’algun lloc molt a pressa, d’una manera descontrolada.
En la novel·la El secret del guerrer hongarés, de Vicent Andreu Navarro, podem llegir:
–Voleu més prova que la seua fugida? Haguera corregut com ànima que porta el diable d’haver estat lliure de culpa?
En la novel·la Aigües tèrboles, de Silvestre Hernàndez, trobem:
El missatge era molt més clar que abans. El monjo em va conduir fins a la sortida de la gruta i em va empènyer cap enfora. Vaig sentir com l’aire refrescava la meva pell i vaig reaccionar. Correguí com ànima que porta el diable. Aquella nit em va ser impossible dormir.