deixar com un ou que sua (o com un ou quan sua, o com un ou entresuat)

1) En sentit real: deixar a algú paralitzat, pàl·lid, amb una suor freda pel cos, a causa d’una impressió molt forta.

2) En sentit figurat: deixar a algú gelat a causa d’algun esdeveniment sorprenent o d’alguna decepció.

Aquest modisme comparatiu, que em sembla molt interessant, no he tingut la sort de sentir-lo mai. El vaig trobar en el llibre Bocaviu de Josep Sanchis Carbonell, un recull d’expressions i parèmies diverses arreplegades per l’autor a Ontinyent. Vaig preguntar en la llista Migjorn (llista de debat en internet sobre llengua catalana) si algú coneixia el modisme en qüestió. El 15 d’abril del 2012, Joan Olivares, d’Otos (la Vall d’Albaida), va enviar el missatge que copie a continuació:

És molt usual al meu poble. De fet jo l’he gastat en més d’una ocasió. I tenim un verb equivalent a l’expressió que és suporar-se: ni soporar ni supurar, no sé si una barreja de les dues. El significat és molt literal: quedar-se quiet i suant d’una impressió forta. Una cosa pareguda a quedar-se esquallat, però amb l’afegit de la suporació (sopor i supor mesclats). Allò que et quedes paralitzat i sents com una cosa que et puja i t’abraseix, i no pots fer res i el front se’t perleja de gotetes de suor.

En el Bocaviu trobem també la variant deixar com un ou entresuat i s’indica que aquesta variant apareix en la Rondalla de Rondalles de l’ontinyentí fra Lluís Galiana (1740-1771).

Josep Sanchis Carbonell em comunica que la va trobar en el fragment següent de la Rondalla de Rondalles:

Poro, tementse de la nugolada y que el poder de tot linfern no bastaría per a ferli parar la taravella, li feu quatre arromangos á tant forts, que la deixá fent cloch, y piu, com un ou entresuat, y (no parlant honradament) en més caguétes, que Vostes puguen pensar.

Josep Sanchis em diu també que va trobar el modisme comparatiu deixar com un ou que sua en un sainet de Josep Maria Ortolà (Benissa 1908-Ontinyent 1979) que ell mateix i un company de faena varen editar. Es tracta de Hui o mai, mare! o la feta de Felo “Torrat” (1977), dins Tres sainets de Josep Maria Ortolà, edició a cura de Josep Marian de Déu i Josep Sanchis Carbonell, Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, 1999. Un personatge d’aquest sainet, don Toribio, exclama, tot adreçant-se a Felo:

Palleta! M’has deixat com un ou que sua! No et tenia per tan sabut! Si algun dia caic malalt en lo llit et cridaré per a que faces de substitut.

L’exemple següent és un fragment de la novel·la Vespres de sang, de Joan Olivares, que el mateix autor ha tingut l’amabilitat de facilitar-me:

–Mira, Sanxis, demà mateix, te’n vas a Xàtiva i parles amb el capità Ainciburu. Li dius que vas de part meua. I li expliques que…
   De sobte, es produí un soroll sec i pròxim que em deixà com un ou que sua. Es devia haver produït en el carrer, però s’havia sentit tan a prop… com si fóra dins del celler mateix. Vaig parar-hi l’orella i em vaig estar una estona sense ni respirar per si de cas es repetia. Com que no se sentí res més, vaig tranquil·litzar-me i m’hi vaig acostar a les palpentes a una de les finestres exteriors. Vaig arribar tot just a veure una ombra que s’allunyava.

Àngels Moreno, en Cita a la matinada, usa el modisme comparatiu deixar (a algú) com un ou quan sua en sentit figurat:

En l’elecció del plat em vaig deixar portar, ja que el wakame su, el sushi i sashimi, la tempura de yasai de la carta, em deixaren com un ou quan sua. Massa exclusivitat i exotisme per a un xicot de poble, senzill, com jo, que no havia fet altra cosa en la vida més que preparar-me per a bomber.