Córrer molt, córrer molt de pressa, córrer a molta velocitat.
Fa referència al corredor novelder José Morant Fuentes, de malnom Meló o el Meló. Era un corredor de fons. En els anys vint va fer el recorregut Alcoi-València-Alcoi (uns 220 km aproximadament) en 30 hores. La prova la va fer a primeries de febrer. Feia fred i algunes etapes de la cursa varen ser especialment dures, com ara la travessia del Port d’Albaida. Va fer el recorregut d’Alcoi a València en 15 hores, a una velocitat mitjana de 7 km/h. A València el va rebre en l’ajuntament qui aleshores era alcalde, Carlos Sousa Álvarez de Toledo, marqués de Sotelo, i li va donar la benvinguda en nom del poble de València. Després d’unes hores de descans, Morant va mamprendre el trajecte invers, València-Alcoi, que va fer també en 15 hores.
En Territori valencià, territori runner, de Víctor Agulló, podem llegir:
Entre els corredors destacats es pot mencionar el mític Josep Morant Fuentes, el Meló (1900-1967), que dóna nom a la famosa expressió valenciana «corres més que Meló». D’altra banda, també hi destaca la figura del corredor de Benissa Batiste Xalefa.
Aquestes competicions pedestres congregaven un públic nombrós i, juntament amb el joc de pilota, eren dels pocs entreteniments esportius o diversions que tenien els vilatans, gent que treballava i vivia de la terra en la seua immensa majoria.
Marisol Gonzàlez Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega l’expressió córrer més que Meló de la qual diu:
1 Córrer, anar de pressa. Ex.: Has anat i has tornat en un quart; corres més que Meló. SIN.: tocar-li les cames al cul (a algú), paréixer l’AVE, ser el tren, córrer com un gamo. 2 Anar a molts llocs i vore moltes coses. Ex.: No te deixes res per vore, corres més que Meló. SIN.: córrer l’andola, no parar en torreta, ser gambal, ser correu.