Córrer molt, córrer molt de pressa, córrer a molta velocitat.
L’investigador alcoià Josep Tormo Colomina, en el seu treball Origen dels modismes antroponímics alcoians, publicat en el llibre que recull les comunicacions del IV Col·loqui d’Onomàstica Valenciana i del XXI Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, arreplega aquest modisme comparatiu, del qual diu:
Es diu de qui és molt ràpid corrent a peu, aplicat, és clar, als que no són corredors professionals: “Has vist a Nicolau, l’extrem esquerre de l’Alcoyano? Eixe corre més que Davó” Referència admirativa a qui ha estat el més gran corredor alcoià de la història, Andreu Davó Botella (nat el 1898), que va ser campió regional de cross en 1923, pertanyia a la secció atlètica del Reial Alcòdiam. Anava i tornava de la fàbrica a casa sempre corrent, la qual cosa era el seu entrenament habitual. Va guanyar tres campionats provincials a Alacant i sis competicions locals. En una ocasió va fer tot el trajecte de Castell de Guadalest a Alcoi, carregat de contrabando i corrent. Era un fora de sèrie amb pulmons d’acer. Juntament amb l’alacantí Meló, eren les dues grans figures valencianes de l’època.