canviar com del cel a la terra

S’usa per a expressar la idea que una persona o una cosa ha canviat radicalment de com era en un moment determinat a com és posteriorment.

Josep Lozano, en la novel·la Ribera, escriu:

Aleshores jo era ben bonica, una xica de bandera. Ara ja no ho sóc, he canviat com del cel a la terra. Si fóra rica m’estiraria la pell en una clínica de Marbella.

En la novel·la Les ratlles de la vida, de Raquel Ricart, podem llegir:

De manera que li vaig dir alguna bestiesa. No em preguntes quina, però alguna bestiesa. Perquè els homes, saps, teniu una manera molt curiosa d’actuar, canvieu com del cel a la terra. Sou d’una manera abans, i d’una altra després. De fotre un clau, ja m’entens.

En la novel·la juvenil Un pont sense baranes, de Vicent Sanhermelando, trobem:

–Fins a segon d’ESO era un xic normal. Treia bones notes i tot. Ara bé, en tercer, quan se separaren els pares, va canviar com del cel a la terra. S’ho va passar molt malament. Començà a suspendre’n set o huit en cada avaluació.

NOTA: El DNV arreplega el modisme comparatiu d’igualtat ser (o anar) com del cel a la terra que definix com a ‘ser, dos coses, molt diferents’. No arreplega canviar com del cel a la terra.