anar com del cel a la terra

S’usa per a expressar la idea que dos persones o dos coses són molt diferents l’una de l’altra.

En la novel·la Les ratlles de la vida, de Raquel Ricart, podem llegir:

–Però quin cas! Això ho hem de solventar, Bàrbara. No et dic, si va com del cel a la terra. Dona, jo ja et deia que Elies el veia una mica llançat, però això de Lluís, amb tants anys que aneu junts!

NOTA: El DNV arreplega el modisme comparatiu d’igualtat ser (o anar) com del cel a la terra que definix com a ‘ser, dos coses, molt diferents’.