Completament embriac.
Podem dir, per exemple: «Va aplegar a casa fet una llàtima; bufat com un cep i tot brut i ple de blaüres.»
Joan Fuster, en Dos quaderns inèdits, escriu:
Castroviejo vingué a saludar Riba. I, bufat com un cep que estava, començà a contar no sé quina història de quan les legions romanes s’acostaren al Finisterre. Algú se’l va endur i ens deixà tranquils.
En Han donat solta als assassins, de Manuel Joan i Arinyó, podem llegir:
Un servidor, bufat com un cep, tornava a casa –sempre de matinada, i conduint el meu Chevrolet […]
En la novel·la Dies de verema, de Joan Olivares, llegim:
És clar que sí! No ho entenia, no ho entenia. Com ho havia d’entendre? Aquella nit, Felip, el vam pujar bufat com un cep i el vam amollar, conforme vam poder, a penes vam entrar a la cambra.
En la novel·la Crònica negra, de Juli Alandes, trobem:
La investigació oficial ho ha deixat clar: accident. Anava bufat com un cep, se’n va pujar al terrat a prendre l’aire i se la va pegar.
En la novel·la Heretaràs la terra, de Toni Cucarella, podem llegir:
[…] si ella volia s’hi casaria i tot, però parlava de casar-s’hi amb aquella comprensió perquè estava bufat com un cep i tenia el cor tendre […]
Vegeu:
NOTA: El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com un cep que definix com a ‘molt borratxo’.