Embriac.
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, escriu:
Anava borratxo com un cep i caigué a redolons per l’escala, des del primer pis. Quan va arribar baix, era mort: s’havia trencat l’ansa del coll. Mortimer era allí i m’ho va contar.
Isabel-Clara Simó, en la novel·la Júlia, escriu:
Li va explicar, l’animeta, que la senyora Cecília no podia entrar al cel de cap de les maneres, que tenia un pecat molt gros.
–Un dia, el pare del senyor Josep, el senyor Miquel, va entrar a la seua habitació, borratxo com un cep, i li va posar banyes al seu propi fill.
–Això són barbaritats i no vull ni sentir parlar! A més, estic cansada.
En la novel·la L’últim tren, de Vicent Borràs, podem llegir:
–Pugeu-lo! Deu estar borratxo com un cep.
En la novel·la Fem un trio, de Manuel Joan i Arinyó, trobem:
La bona xica, borratxa com un cep, em va traure a ballar, se m’arrapà com una paparra i em va fer la proposta a cau d’orella.
El cep és la soca de la vinya.
Vegeu:
NOTA 1: Joaquim Martí Mestre arreplega el modisme comparatiu borratxos com a ceps en l’entrada cep del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 444) i posa un exemple d’Antoni de Cidón.
NOTA 2: El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com un cep que definix com a ‘molt borratxo’.