anar com a cagalló per séquia (o com cagalló per séquia)

1) Referit a una persona: estar molt atrafegat, sense poder parar ni un moment, havent de véncer molts entrebancs alhora.

2) Referit a una persona: tindre simultàniament diversos problemes que li compliquen la vida d’una manera important.

En La gola del llop (any de publicació: 1983), de Josep Lluís Seguí i Ferran Torrent, podem llegir:

Comptat i debatut, al barri sortim a agafada diària i les putes anem com cagalló per sèquia, que en dieu els valencianets. La bòfia d’una banda i els macarrons d’un costat i l’altre han fet del barri un infern.

En la novel·la La innocent (any de publicació: 1995), d’Isabel-Clara Simó, llegim:

Ara anem tots com cagalló per sèquia, tio!

En la novel·la El millor lloc del món (any de publicació: 2011), de Rosa Maria Cullell Muniesa, trobem:

Anem com cagalló per sèquia: a ell l’acaben d’operar, en José Mari beu més que mai i no tenim ni un duro.

En valencià tenim la locució comparativa d’igualtat com a cagalló per séquia que trobem en els modismes comparatius anar com a cagalló per séquia, dur com a cagalló per séquia, portar com a cagalló per séquia i alguns altres.

El DNV de l’AVL, publicat l’any 2016, arreplega anar com a cagalló per séquia que definix com a ‘obrar sense voluntat pròpia, portat per les circumstàncies o per la voluntat d’un altre’.

El DVal, publicat l’any 1995, recull la variant anar com cagalló per séquia que definix com a ‘obrar sense voluntat pròpia, endut per les circumstàncies o per la voluntat d’altri’. Els redactors del DNV han tingut l’encert d’escriure anar com a cagalló per séquia, usant com a amb valor comparatiu, però es veu de seguida que han copiat la definició del DVal en la qual han canviat “endut” per “portat” i “d’altri” per “d’un altre”, canvis irrellevants i innecessaris. En canvi, han perdut l’ocasió d’haver fet allò que hauria sigut vertaderament important: millorar la definició. Podrien haver posat, per exemple, ‘estar molt atrafegat, sense poder parar ni un moment, havent de véncer molts entrebancs’. Això de dir que qui va com a cagalló per séquia “obra sense voluntat pròpia” com si fóra un zombi, un autòmat teledirigit o una persona que ha estat hipnotitzada, ho trobe desafortunat perquè no s’adiu amb el significat que donem els valencians a aquesta comparança.

No cal ser molt perspicaç per a adonar-se que anar com cagalló per séquia té una construcció gramatical idèntica a la de la locució comparativa castellana equivalent ir como puta por rastrojo.

Considere que la locució comparativa com a cagalló per séquia ha de ser relativament recent perquè, a banda del DNV, no l’he trobada en cap altre diccionari de la nostra llengua, ni valencià ni català, ni antic ni modern. No l’he trobada en cap de les tres edicions del Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig ni en el Diccionario general valenciano-castellano de Joaquim Martí i Gadea ni en el Diccionari general de Francesc Ferrer Pastor. Tampoc no l’he trobada en el Diccionari català-valencià-balear ni en el DECat de Coromines. Joaquim Martí Mestre no la recull en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) i tampoc en el Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric ni en el Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI). No la trobem en cap dels diccionaris catalans de referència com ara el DGLC de Pompeu Fabra, el DIEC2 o el GDLC. No l’he trobada en Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del xe de Joaquim Martí i Gadea. No he trobat cap fragment literari que continga aquesta locució comparativa en el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC ni en el Corpus Informatitzat del Valencià de l’AVL en una cerca feta el 29 de maig del 2018. L’únic exemple literari que he trobat de com a cagalló per séquia pertany a l’obra D’Azorín i el país meu, d’Antoni Ròdenas Marhuenda –nascut a Monòver en 1937– obra publicada per l’editorial L’Estel l’any 1973.

La variant com cagalló per séquia tampoc apareix en cap diccionari, excepte el DVal. Sí que la recull Francisco Castañer Boronat en el seu recull d’unitats fraseològiques valencianes titulat Bon pilot, bon farinot. Els exemples literaris que he trobat d’aquesta variant són tots de darreries del segle XX o del segle XXI. En el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC l’he trobada només una volta en un fragment de la novel·la Un negre amb un saxo, de Ferran Torrent, publicada l’any 1987. En el Corpus Informatitzat del Valencià de l’AVL he trobat set exemples literaris, el més antic dels quals és de la novel·la No emprenyeu el comissari, de Ferran Torrent, (primera edició de 1984). Els altres sis són del segle XXI. Ambdós corpus els vaig consultar el 29 de maig del 2018.

El fet que no haja estat capaç de trobar la locució comparativa com a cagalló per séquia i la variant com cagalló per séquia en texts literaris abans del 1973 em fa pensar que aquestes locucions deuen ser recents.