Referit a una persona: portar-la d’una manera molt atrafegada, d’ací cap allà, a bacs, sense deixar-la parar un moment.
L’escriptor monoverí Antoni Ròdenas Marhuenda, en D’Azorín i el país meu (any de publicació: 1973), escriu:
¿Què diria el lector si jo, de sobte, li digués d’en tal que “és un cavall de bona barra”, d’aquell altre que “és un gat de pallissa” i del de més enllà que “el porten com a cagalló per séquia”?
En No emprenyeu el comissari (any de publicació: 1984), de Ferran Torrent, trobem:
–Déu amb el sord, ja ens va portar com cagalló per sèquia quan vingué el papa, i ara, el bisbe. A vore si li poden localitzar la telefonada, ¡collons!, ¡estic fins als ous del sord! –Es deixà caure al sofà–. Pel que fa a l’italià, que el sotscomissari Llorens es pose en comunicació amb la Interpol perquè done l’ordre de crida i recerca. També amb la policia italiana per a demanar-los dades.
En Un negre amb un saxo (any de publicació: 1987), també de Ferran Torrent, podem llegir:
–Cagondeu, Xurro, em portes com cagalló per séquia tota la tarda.
NOTA 1: Sobre les locucions comparatives com a cagalló per séquia i com cagalló per séquia, vegeu anar com a cagalló per séquia o com cagalló per séquia.
NOTA 2: Francisco Castañer Boronat, en el recull d’expressions alcoianes Bon pilot, bon farinot (pàg. 248), arreplega portar á ú, com cagalló per sequia, i el Diccionari de la Vall d’Albaida recull portar a algú com cagalló per séquia que definix com a ‘portar-lo de manera molt disciplinada, recte com un fus’, definició que considere que no és adequada.
NOTA 3: Sobre l’ús de la preposició com a amb valor comparatiu, vegeu l’apartat 2 de la introducció.