Referit a una persona: dur-la d’una manera molt atrafegada, d’ací cap allà, a bacs, sense deixar-la parar un moment.
Josep Lozano, en la novel·la Ribera (any de publicació: 1998), escriu:
Una teatrina absoluta que, segons m’han dit persones que la coneixen molt bé, i de prop, du l’home, un xic de Borriana, que treballa en no sé quin banc de caixer, com cagalló per séquia. Minina és ella.
En El cel a trossos: gent de Benborser (any de publicació: 2001), de Salvador Company, podem llegir:
[…] perquè en acabar-se el partit m’he creuat quatre o cinc xicons de la Lira Benborserina amb l’uniforme i l’instrument, però en això s’ha començat a escoltar música d’eixa moderna que ballen ara a les discoteques sense tocar a les xicones (que jo no sé per a què val ballar si no les toquen) ni elles a ells, i quasi mamprenc a ballar jo també, que entre colzades i empentes em duien com cagalló per séquia.
En la novel·la Els papers àrabs (any de publicació: 2011), d’Ivan Carbonell Iglesias, trobem:
–Potser torne a temps per a dur-te… Però com que no m’has fet ni cas i em dus com cagalló per sèquia, no crec que et moleste molt que no et duga.
NOTA 1: Sobre les locucions comparatives com a cagalló per séquia i com cagalló per séquia, vegeu anar com a cagalló per séquia o com cagalló per séquia).
NOTA 2: Sobre l’ús de la preposició com a amb valor comparatiu, vegeu l’apartat 2 de la introducció.