Xillar desesperadament.
Enric Valor escriu aquest modisme comparatiu en la rondalla L’albarder de Cacentaina, però en lloc de xillar, que és el verb que usem els valencians per a aquest concepte, empra xisclar, que és el verb equivalent que s’usa a Catalunya, però no en cap parlar valencià.
Quin guirigall! Foscor –s’havien apagat les torxes–, crits, confusió, però tot molt ràpid. Puix que, en un dir Jesus, xisclant com a condemnats, van desaparéixer bruixes i bruixots, àdhuc la seua muller. I regnà un gran silenci.
Sobre el verb xillar, vegeu xillar com fetge en brases.