Xillar desesperadament.
Ramon Pastor Quirant escriu aquest modisme comparatiu en la novel·la Un bon negoci, però en lloc de xillar, que és el verb que usem els valencians per a aquest concepte, empra xisclar, que és el verb equivalent que s’usa a Catalunya, però no en cap parlar valencià.
Era un espectacle digne de ser vist, dintre de la tradició dels millors espectacles de masses que en aquells moments es pogueren veure al món. Fins i tot no era estrany que alguns s’alçaren estrepitosament del seient amb el ganivet i la forqueta a les mans i xisclaren com a bojos amb la boca plena, situació un tant molesta a voltes per a alguns veïns de taula, perquè podia donar-se el cas que reberen un enviament de color i textura variats segons el menú elegit.
Sobre el verb xillar, vegeu xillar com fetge en brases.