Xillar molt.
En Nit de nóvios de Vicent Blasco Ibáñez podem llegir:
I després seguia els torments, les intimitats fraternals, que resultaven per a ell terribles açotades: aquell bèstia del Moreno, que no es recatava de parlar en la seua presència; bromejant amb els seus amigots sobre lo que ocorreria per la nit, amb tals comentaris, que les dones xillaven com a rates […]
Sobre el verb xillar, vegeu xillar com fetge en brases.