xarrar com un papagall (o com un papagai) / xarrar com a papagalls (o com a papagais)

Xarrar molt.

L’escriptor otosí Joan Olivares, en la novel·la Vespres de sang, en lloc de xarrar, empra el verb sinònim garlar que, que jo sàpia, no s’usa i s’ha usat mai en cap parlar valencià. Escriu Olivares:

I arribat en aquest punt, agafà aire i la mirada se li entendrí, i llavors, ja més calmat, deixà de garlar com un papagai i encetà una cançoneta de caire celestial, un salmeig angèlic: “I quina millor ofrena a la glòria de Nostre Senyor Jesucrist que embellir la casa de sa Immaculada Mare, l’ermita de la Mare de Déu dels Dolors, amb unes pietoses pintures, amb unes delicades estampes que n’adornen les proporcionades voltes del sostre”.