Xarrar molt.
En la narració curta A true story, com si diguérem, dins Hòmens i falagueres i altres relats, de Toni Cucarella podem llegir:
Sí l’Arturo era callat de mena i poc o gens li agrada rossollar, Penadés, en canvi, xarrava com fetge en brases: el múscul més en forma que tenia era sens dubte el que li donava moviment a la llengua.
En Dones d’aigua, hòmens de fang, de Toni Cucarella, llegim:
De fet, segons l’àvia Cecília, a qui jo no vaig conèixer, de xiquet xarrava com fetge en brases.