voler com a una mare / voler com a mare

1) En sentit real i referit a una persona: voler una dona que no és sa mare, com si ho fóra.

2) En sentit figurat i referit a una persona o a un conjunt de persones: voler una dona o un ens com ara una ciutat, un país, una llengua, una entitat, una institució, un organisme, una comunitat, una societat, un club esportiu, etc., amb amor filial.

En El cant de l’escola compost l’any 1927 per Carles Salvador i adaptat l’any 1974 com a Himne de Benassal per la seua filla Sofia Salvador, diu:

I des d’ara tots jurem
sobre el cor la destra mà
voler-te com a una mare
i fer-te i fer-te feliç i gran.

Joaquim Martí i Gadea en Ensisam de totes herbes (pàg. 488) escriu:

[…] continuarem parlant en la nostra llengua com dast’ara, no permetint per ningun respecte del mon que ningú la contrafasa ni la desprestiche, ans bé, contribuint en totes les nostres forses á que s’embellixca mes y mes, á que tots els seus fills la respeten y la vullguen com á mare, y á que siga coneguda de molts.