S’usa per a expressar que algú té molt bona vista.
El soliguer és un ocell de presa, de la família dels falcònids, espècie Falco tinnunculus, que té una vista molt bona, molt aguda.
El mot soliguer és el generalment emprat pels valencians, que no usem la variant formal xoriguer, preferida per la llengua estàndard.
Vegeu:
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer i Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.