1) S’usa per a expressar que alguna cosa és molt antiga.
2) S’usa per a expressar que un ser humà té molts anys d’edat.
En Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda, trobem:
He conegut dos propietaris: la senyora Pepa, que era una senyora amb un geni com un dimoni i vella com l’anar a peu, i el senyor Rovira, que era un tros de pa i que mai no es ficava en res.
Jesús Tuson, en Una imatge no val més que mil paraules: contra els tòpics, escriu:
Ser moderns, de debò, no pot lligar, en cap cas, amb una manera de vestir, de beure, de gesticular. Ni tampoc amb les formes ràpides de fer diner fàcil (això és tan vell com l’anar a peu). Ser modern sembla que encaixa més amb l’ús de tot d’aparells i productes de les noves tecnologies que ens fan la vida més fàcil, la comunicació més ràpida i, en general, ens obren les portes d’uns munts d’informació impressionants davant dels quals cal fer servir una qualitat tan moderna i tan vella com és la capacitat i criteri de selecció: saber usar els productes i saber fer-los callar, quan convé.