1) S’usa per a expressar que alguna cosa és molt antiga.
2) S’usa per a expressar que un ser humà o un animal té molts anys d’edat.
En Ramona, adéu, de Montserrat Roig, podem llegir:
Són qüestions puerils, us heu pensat que acabeu de descobrir la sopa d’all i això és més vell que anar a peu.
En la novel·la Cartes d’amor i de mort, de Joan Pla, llegim:
–Açò és més vell que anar a peu –va marmolar Jesús.
En la rondalla El pollastre de festes, d’Enric Valor, trobem:
Després, ell escopeta en mà –una pistonera més vella que l’anar a peu–, baixaren tots aporegats a l’entrada, amb un cresol a les mans, i veren el desgavell en què havia quedat la botiga, i la Rosa mig colgada de pots i taules d’escudeller. I no us pensàsseu la que es va congriar!
En novel·la Al cor, la quimereta, d’Encarna Sant-Celoni, podem llegir:
Ara bé, el que no em podrà negar ningú és que això d’avortar és més vell que l’anar a peu…
Vegeu:
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Vicent Bataller Grau en El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència, Pere Ortís en La parla de l’Urgell i el DNV.