1) En sentit real: ‘molt tou, molt bla, molt moll’.
2) En sentit figurat i referit a una persona: ‘devanit, content, satisfet, pagat’.
3) En sentit figurat i referit a una persona: ‘vanitós’.
En la novel·la Sabó moll, de Francesca Aliern Pons, llegim:
Però ell va tou com una figa al damunt del seient. Sembla el marquès de Romanones.
Vegeu: