Molt cabut, molt obstinat.
Josep Franco, en la novel·la Les potències de l’ànima, escriu:
Però, a pesar dels seus diners, del seu aspecte radiant i del seu estatus, no despertava, en general, la simpatia de la gent, perquè era tossut com una mula, volia tenir sempre la raó, no sabia escoltar i menyspreava amb una cruel indiferència qualsevol opinió diferent a la seua.
Manuel Joan i Arinyó, en la novel·la Les nits perfumades, escriu:
De seguida d’arribar-hi, m’hi van voler ficar a mi també perquè hi jugàrem, però jo, que encara no m’havia decidit a caminar, m’hi vaig negar rotundament, tossut com una mula. I no hi vaig accedir fins l’endemà de matí, després que m’hagueren comprat un barret protector com el seu.
En la novel·la Salt en fals, de Pasqual Mas i Usó, podem llegir:
Qui era o qui eren jo no ho sé, però era tossut com una mula perquè el telèfon no va deixar ni un moment de sonar, com si s’estiguera pixant a l’orinal trencant el silenci de la mitjanit, fins que no va tornar a sortir a escena el gaiato bonyut i tocat a anunciar, valga la paradoxa, que els anuncis s’havien acabat i tornava a començar el meu martiri.
En la novel·la Mataren el verd, de Carme Miquel, llegim:
–Molt de gust de conéixer-te. Jo sóc Conxa. –I afegeix dirigint-se a Tono:– Ja saps com és de cabota ton pare que és un tros de pa però tossut com una mula. Potser ara està de mal toc i li pega per no voler saludar-vos però li passarà.
Vegeu: