més tossut que una mula

Molt tossut, molt cabut, molt obstinat.

Josep Franco, en la novel·la Això és llarg de contar, escriu:

Ma mare, que era un tros de pa, però més tossuda que una mula, no es cansava de dir que, en aquella casa, tots havíem de menjar del mateix perol; tots a menjar del mateix perol…

En La platja encantada, de Roser Barrufet, podem llegir:

–Ets més tossut que una mula! No m’ho haguera pensat mai de tu!

En la novel·la Les urpes del llop, de Vicent Pallarés, trobem:

–Au, anem passejant fins a mig camí, tossut, que ets més tossut que una mula.

En Al punt de mira, de Pep Castellano, llegim:

M’ha ajudat molt. Sort. Ja he dit que m’haguera agradat poder-lo conéixer en persona, però ell és més tossut que una mula i mai no ha volgut. És més tort que una rella.