Es diu d’algú molt sord, que té una hipoacúsia molt forta.
En Del meu temps, de Miquel Forteza Pinya, podem llegir:
«En Lluís Metge, com que, com hem dit, era sord com una maça, sempre parlava pel seu compte i sense fer, ni poder fer, cas del que els altres deien.»
Vegeu:
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs i el DNV.