Es diu d’algú molt sord, que té una hipoacúsia molt forta.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
En asó, y en dir que m’ahuelo es torná els darrers anys més sort qu’una masa, […].
En la novel·la Les pluges de sal, de Josep Melià, llegim:
[…] condemnat per sempre més al foc etern, i pressentint el futur, però decidit a no fer-lo possible, sobrevivia com els vells aristòcrates dalt dels seus castells, caminava arrossegant els peus, més sord que una maça, desconfiat, amb una pàl·lida ombra de penediment en els seus ulls avesats a la fosca eclesial, al clarobscur trencat, a migdia, pel devessal de color de la claraboia.