sol com un mussol / sols com a mussols

Completament sol.

Joan Olivares, en la novel·la Pana negra, escriu:

S’hi estaria tot el temps que calguera, un dia i un altre, sol com un mussol mentre la seua muller vetlava el son de l’ama.

En la narració curta El sostre de palla, dins el llibre Ultratge, de Joan Olivares, podem llegir:

I que el seu fill il·legítim, un tal Amaro, havia mort uns anys arrere sol com un mussol.

En Enterreu-me en batí i en sabatilles, d’Ester Vizcarra, llegim:

Em vaig haver de quedar allà, sol com un mussol.

En la novel·la juvenil La plaça del gall, de Josep Usó, trobem:

Pocs anys després, la mare va emmalaltir; després d’un parell de mesos fent cloc i piu, un matí es morí i ell es quedà, d’avui per demà, sol com un mussol. La casa se li feia gran.

En L’última paraula, de Toni Cucarella, podem llegir:

I a les nits, quan em retire i em tanque al pis i em veig allà tot sol com un mussol, esmaperdut, pesant-me la soledat com si fóra feta de plom, se’m cau l’ànima als peus i em faig de plorar que em lleve la pell… I quan em gite, pose la ràdio en marxa i la deixe encesa tota la nit, xarrant xarrant, perquè sinó no puc adormir-me…

Dimecres 30 de juny del 2004, Jordi Palou va enviar aquest modisme comparatiu a Cada dia un mot. També l’inclou en el llibre RodaMots que va escriure en col·laboració amb Pau Vidal, a on arreplega el fragment següent del conte Futbol de ribera, de Jesús Moncada.

Fins i tot la Clenxa, el barber, que no sentia cap inclinació per l’esport, malgrat que els seus parroquians no parlaven gairebé d’altra cosa en tota la setmana, hi anava per no quedar-se sol com un mussol al Cafè de la Granota. L’equip visitant, titular d’una vila dels Monegres, ja havia arribat en un camió i tots els jugadors eren als vestidors, preparats per començar el partit.

Aquest modisme comparatiu és, simplement, un redolí. Es diu sol com un mussol perquè sol i mussol rimen. Els mussols no estan més sols que les altres aus de presa nocturnes.

NOTA: El conte Futbol de ribera, de Jesús Moncada, podem trobar-lo en el recull de contes titulat El Cafè de la Granota que forma part, junt amb els reculls Històries de la mà esquerra i Calaveres atònites, del llibre Contes, publicat per La Magrana en l’any 2001 i reeditat per Labutxaca en 2011.