Completament sol.
En la novel·la L’estrep, de Joan Olivares, podem llegir:
De manera que la pobra vídua, que no donava l’abast tota sola ni es podia permetre el luxe de llogar un simple aprenent, se l’hague de vendre per a pagar els creditors, i quedà soleta com la una i més neteta que garró, que solien dir en aquell temps.
La una està sempre a soles perquè no hi han altres hores que li facen companyia.