S’usa per a expressar la idea que una persona és exageradament delicada, primmirada, escrupolosa, carregada de romanços.
NOTA 1: No he pogut esbrinar qui va ser la «delicada» que va donar lloc a aquesta dita popular. N’he oït dues versions. Una parla d’una jove de salut molt fràgil que un dia els seus pares es varen trobar morta al jardí de sa casa. La jove estava rebecada en una cadira, al costat d’un gesmiler, del qual s’havia després una flor que havia anat a parar al seu cap. Però la causa de la mort no havia sigut el gesmil, sinó la tuberculosi pulmonar que patia. El gesmil li havia caigut al cap després de morta. L’altra versió, no tan romàntica com aquesta, ens parla d’una xicota que, en eixir de missa, li va caure un gesmil que es va desprendre del rosetó de la Col·legiata de Gandia i la va matar. La flor era de pedra i, lògicament, tenia un pes considerable. No he pogut trobar res que demostre que cap de les dues versions estiga basada en fets reals. Molt probablement no són més que elucubracions de la gent per intentar explicar una dita que utilitzem des de fa segles.
NOTA 2: El Diccionari de la Vall d’Albaida recull: «Ser més delicada que la delicada de Gandia, que amb una flor de gesmil es va trencar un braç».