S’aplica a la persona que només sent les coses que li convé sentir.
Anna Soler Horta, en ‘La còrpora de la llengua’ que podem trobar en internet, menciona al sord de Benissanó. Escriu:
Així, en el procés de reescriure L’acte inconnu al català hem creat un nou paisatge toponímic de pobles i ciutats arrelats en la protohistòria; hem donat a llum llinatges moderns del temps d’Adam; hem refundat la història natural i hem forjat heretgies; hem recitat lletanies falses de l’antigor i ens hem extraviat en deliris morfològics; hem conjugat el verb dolorir i hem cantat a les pedres, als rocs i al sord de Benissanó, que sent els quarts, i les hores, no. A l’ombra de Novarina, doncs, hem paraulejat fins al desvari i ens hem deixat endur a la callada per enraonies i raons.