S’usa per a expressar la idea que algú és, respecte a una altra persona (o altres persones) com si fóra família seua sense ser-ho.
Isabel-Clara Simó, en la novel·la Júlia escriu:
Per a nosaltres, com a família, i en la nostra vida interna, tu pots ser més còmoda que una altra xica.
Vegeu:
NOTA: En l’exemple que he posat de la novel·la Júlia el verb ser s’ha elidit, però s’entén que diu: «Per a nosaltres, ets com a família, i en la nostra […]».