semblar-se com dues (o dos) gotes d’aigua

Dues coses o dues persones: ser iguals, ser idèntiques.

En la novel·la Pana negra, de l’escriptor otosí Joan Olivares, podem llegir:

[…] i dos germans amb les cares blanques i toves, com de pasta de moniato, que se semblaven com dues gotes d’aigua, propietaris de la veïna heretat de la Casa Alta, situada a un tir de pedra de la de la Punta per la part de tramuntana.

NOTA: Per a expressar la idea que dos sers humans, dos animals o dos objectes tenen les mateixes qualitats, la mateixa forma, el mateix aspecte, els valencians sempre diem “que es semblen”, no “que s’assemblen”. Per a aquest concepte, els valencians sempre hem emprat el verb semblar, mai assemblar. La variant formal assemblar és pròpia del català oriental.