idèntics com dues (o dos) gotes d’aigua

Referit a dues persones: ser iguals, ser idèntiques.

En Els camps dels vençuts, de Toni Cucarella, podem llegir:

Eren bessons, però d’eixa mena de bessons que no comparteixen cap de tret físic comú. Quan al caràcter, sí que ho eren, de bessons: idèntics com dues gotes d’aigua; l’un començava una frase i l’altre l’acabava; l’un executava un gest i l’altre el repetia alhora o el rematava.

En Paris Blonde, de Vicent Enric Belda, llegim:

–Imagineu, estimats i estimades alumnes, que en aquella vella ciutat de Roma, capital del gran imperi –va començar el professor Enric Vidal, assenyalant amb la punta del seu bolígraf un puntet situat al bell mig de la bota d’Itàlia, en un vell mapa d’Europa desplegable que l’acompanyava sempre–, hi havia dos joves soldats romans, dos legionaris, que eren germans bessons, tan idèntics com ho són dues gotes d’aigua.