sec com un abadejo (o com un bacallà, o com un bacallar) / secs com a abadejos (o com a bacallans, o com a bacallars)

1) En sentit real: molt sec.

2) En sentit figurat, aplicat a una persona o a un animal: molt flac, molt magre, que té poca carn.

En la novel·la El secret del collar de diamants, de Joan Pla, podem llegir:

Dins de la seua edat, es conservava bé. Tenia els cabells blancs, rarament abundants per als seus anys, els ulls verds, i estava sec com un bacallà. Mantenia en la boca una punta de cigarreta, mig apagada, que pudia fort, a tabac de petaca.

Heus ací una cançó tradicional mallorquina:

Una dona llarga i prima,
seca com un bacallà,
se passeja per sa plaça:
Caragols! ¿Qui en vol comprar?
¿A com els veneu, madona?
A vuit van, a mesurar.
¿No els me podeu dar a quatre?
A quatre no els hi puc dar.
Que mal vos caigués es covo,
no el poguéssiu aixecar!
Quan va haver girat cantó,
es covo li trabucà!
Ara va de bo, que de bo va!

En els parlars valencians, per a denominar el peix de l’ordre dels gadiformes de l’espècie Gadus callarias –i d’altres espècies semblants–, s’usa, majoritàriament, la paraula abadejo (pronunciat ‘abaetjo’ en els parlars que no apitxen i ‘abaetxo’ en el valencià apitxat). El mot abadejo ens arribà abans del segle XVII amb els vaixells portuguesos que duien aquest peix als ports valencians. És doncs un mot d’origen portugués que emprem des de fa molt de temps, potser des del segle xiv. En diverses poblacions meridionals –entre les quals, Alcoi i Elx– s’usa, per a denominar aquest peix, la paraula bacallar.

NOTA 1: Podeu sentir la cançó tradicional mallorquina interpretada pel Grup de Folk en l’enllaç següent:

https://www.youtube.com/watch?v=cZACakTfcdI

NOTA 2: El DNV arreplega els modismes comparatius sec com un abadejo i sec comun bacallar amb la definició ‘molt sec o prim’.