més sec que un abadejo (o que un bacallà, o que un bacallar)

1) En sentit real: molt sec.

2) En sentit figurat, aplicat a una persona o a un animal: molt flac, molt magre, que té poca carn.

En la novel·la Com la flor blanca, de Manuel Joan i Arinyó, podem llegir:

Seguírem el llit del riu, més sec que un abadejo, per no haver d’anar per la carretera.

En la novel·la juvenil L’estirp de la sang reial, de Pep Castellano, llegim:

Ma mare m’envia llentilles. Diu que estic més sec que un abadejo. No sé on em mira ma mare per a dir aquestes coses. De manera que m’envia llentilles, ja veus. Tenen molt de ferro. Són molt bones per a la sang.