sec com la moixama (o com una moixama)

1) En sentit real: molt sec.

2) En sentit figurat, aplicat a una persona: de caràcter aspre, eixut, malagradós.

3) En sentit figurat, aplicat a una persona o a un animal: molt flac, molt magre, que té poca carn.

4) En sentit figurat, aplicat a una persona o a un animal: mort.

En la novel·la Jo confesso, de Jaume Cabré i Fabré, podem llegir:

–Sí. Però no vull arribar demà i trobar-me’l sec com la moixama en un racó.
–Exagerada.
–No senyor. Com la moixama: més mort que la mar Morta. L’Adrià va tornar al despatx perquè es pensava que el seu problema eren uns papers escrits en els quals no creia.

En Professions liberals, de Jordi Cervera Nogués, llegim:

I es va quedar sec com una moixama, amb la paraula a la boca, els llavis torts, la mà dreta aferrada a l’aixella esquerra i amb el Super Mario Bross a l’altra mà.