S’aplica, de manera pejorativa i ridiculitzant, als bocamolls que asseguren que saben determinades coses i afirmen d’una manera contundent que això que ells diuen és una veritat incontrovertible i, o bé és una falsedat o bé és una cosa que la sap tothom o bé és una bajanada.
Aquest modisme comparatiu és propi de Calp a on hi ha la partida del Morelló en la qual podem trobar la Cala del Morelló, el Molí del Morelló –del segle XIX– i els Banys de la reina. El calpí Pedro Pastor Pastor, cronista oficial de la vila de Calp, en el seu Diccionario de Calpe ens diu sobre aquest “corb del Morelló”: «Hace alusión a un cuervo que, según la leyenda popular, habitó en la partida Morelló y vivió muchos años». No ens diu res sobre eixa llegenda popular, només diu que existix.
Sobre el significat de Morelló, Pedro Pastor Pastor, en el mateix Diccionario de Calpe, en el capítol que dedica a la toponímia, escriu: «”Morelló (el): Es posible que fuera antiguamente un lugar de moreras (en valenciano ‘esbarzers’). Morelló sería diminutivo de mora. Linda con la playa por los Baños de la Reina, el Saladar i el Pla del Mar”.»
Escriu Pedro Pastor: «[…] moreras (en valenciano ‘esbarzers’)». Açò no és correcte: l’arbre que en castellà s’anomena morera, en valencià s’anomera també morera. Les moreres són un gènere d’arbres caducifolis de la família de les moràcies format per moltes espècies, de les quals, les més conegudes pels valencians són la morera blanca (Morus alba) i la morera negra (Morus nigra). L’esbarzer –que els valencians anomenem albarzer– és un arbust intricat de la família de les rosàcies (espècie Rubus ulmifolius) que té unes tiges molt llargues que s’estenen en totes les direccions i que estan proveïdes d’uns forts agullons corbats cap arrere. En castellà, l’albarzer, s’anomena zarza. El fruit de l’albarzer s’anomena móra, com la infructescència comestible de la morera, constituïda per nombroses drupes menudes, però no són, ni de lluny, la mateixa cosa i ni tan sols s’assemblen gaire; només tenen el mateix nom.
I tot seguit escriu el senyor Pastor: «Morelló sería diminutivo de mora.» Això és molt discutible. No trobe gens fàcil que en el valencià nord-meridional s’haja format eixe diminutiu. És veritat que en valencià tenim diminutius formats amb el sufix –ó, com ara barró (de barra), finestró (de finestra), guitarró (de guitarra) o carreró (de carrer), però si haguérem format un diminutiu de móra amb el sufix –ó, la solució més lògica és que el resultat haguera sigut moró, no morelló. Ara bé, no crec que els valencians hàgem format mai eixe diminitiu perquè no té molt de sentit formar un diminutiu d’una cosa tan xicoteta com una móra, siga de morera o siga d’albarzer. Joan Coromines en el seu DECat (V, 782a2) diu sobre la paraula morelló: «’fruiteta de l’arç’, cerd. (Osseja, 1959)». La paraula arç s’usa per a denominar diversos arbusts espinosos pertanyents a les famílies de les rosàcies, de les solanàcies, de les eleagnàcies i de les ramnàcies, però la paraula arç no es diu, que jo sàpia, en valencià nord-meridional. L’arç més conegut en el migjorn valencià és l’espècie Crataegus monogyna que anomenem garguller. El seu fruit és la cirereta de pastor.
Pedro Pastor Pastor comença dient: «Es posible que fuera antiguamente un lugar de moreras». És evident que açò que diu no és més que una suposició que no es recolza en cap raonament que ens faça pensar que podria haver sigut d’eixa manera. És, simplement, una conjectura sense cap fonament. Hem de tindre en compte que Calp ha sigut sempre un poble de pescadors que no ha tingut mai, que jo sàpia, indústria tèxtil dedicada a teixir roba de seda i, per tant, no sembla molt probable que hi haguera a Calp cap plantació de moreres. Les moreres que es varen cultivar en terres valencianes en temps passats són les moreres blanques perquè les seues fulles s’usen per a alimentar els cucs de la seda.
Joan Coromines, en l’Onomasticon Cataloniae (V, 395b54) ens diu que el vocable Morelló prové de l’antropònim cristià maurellus –que, habitualment, ha tingut el significat de ‘moreno, bru’–, diminutiu de maurus (= moro). Així que podríem dir que Morelló equival a ‘moret’ amb el significat de ‘morenet’, referit al color de la pell. Al Morelló que Joan Coromines fa referència en l’Onomasticon Cataloniae és la partida d’eixe nom en el terme de Palamó, que ara és un barri d’Alacant, però que era poble fins que va ser annexionat a la ciutat a principi del segle passat. Sobre la partida del Morelló de Calp no diu res en absolut. Li va pasar per malla.
Cal aclarir que la paraula Morelló no és únicament un topònim, és també un cognom.
El teuladí Vicent Llopis Bertomeu, que va ser rector a Calp després de la guerra civil, inclou en el seu llibre Calpe el modisme comparatiu sap més que’l corp del Morelló, però no explica res sobre el seu significat ni sobre el seu origen.
Pedro Pastor Pastor, en el seu Diccionario de Calpe, arreplega la comparança sap més que el corp del Morelló i escriu «suele decirse en sentido peyorativo e irónico, refiriéndose a aquel que habla mucho sobre cosas dudosas o poco importantes […]»
Sobre els Banys de la reina, vegeu més antic que Calp el vell.
NOTA: Done les gràcies a Vicent Ivars i Tur per la seua ajuda.