Totalment sa. Ple de salut.
En Els camps dels vençuts, de Toni Cucarella, podem llegir:
Devia tenir vint anys escassos i s’havia quedat embovat. Mirava amb els ulls esbatanats però perduts. Un any abans estava sa com un peix. Festejava amb una xica d’un poble dels voltants. Va ser trencar amb ella i començar a perdre forces, paulatinament i irremissiblement, fins que va quedar en aquell estat catatònic que de mica en mica el conduiria a la mort.
Josep Franco, en la novel·la Això és llarg de contar, escriu:
Mentre que mon pare, quan li va passar tot allò, estava sa com un peix i tenia set boques que calia alimentar…
En la narració curta L’última conversa, dins el llibre de relats Humors agres, de Sico Fons, trobem:
–Però mire, finalment vosté tenia raó –la seua veu ara intentava sonar amb convincent jovialitat–. El fetge el té sa com… com un peix ha dit?
Vegeu:
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer.