Es diu de qui es riu molt a gust i d’una manera innocent, com ho fan els xiquets de bolquers.
Els meus llibres Valencià en perill d’extinció i El valencià de sempre inclouen la paraula catxotxes amb la definició següent:
Persona excessivament bona, de geni dòcil, de somriure fàcil, crèdula i afable, que sempre va amb el cor a la mà, que difícilment es nega a res i de la qual els altres solen aprofitar-se.
S’aplica sovint als xiquets de bolquers que no són queferosos, que no ploren quasi mai, que són fàcilment manejables, que sempre riuen quan se’ls fa qualsevol festa.
En el pròleg a la segona edició de Valencià en perill d’extinció, Emili Casanova va escriure:
[…] o el mateix catxotxes, ara introduït pel Diccionari Valencià ‘persona excessivament bona de geni dòcil’, bon jan a Barcelona, que deu ser l’adaptació del mot castellà “cachucha”, barret que portaven uns balladors aragonesos que venien pel país […]
NOTA: Sobre l’ús valencià del verb riure com a pronominal, vegeu riure’s com un bajoc / riure’s com a bajocs.