Es diu de qui es riu molt a gust, d’una manera innocent.
Joaquim Martí i Gadea en Ensisam de totes herbes (pàg. 509) escriu:
¡Ni hia de molt satisfetes! venen á l’Iglesia, y en lloc de mirar al Nostre Señor y resar, s’encanten com á boves mirant als moñicots, y es rihuen com á bachoques al vórelos chuar; els volen tant, que tot son grasies pera elles; pero mes valguera qu’es tragueren el mocaoret y els sonareu els mocs del naset, que prou en duen…
NOTA: Sobre l’ús valencià del verb riure com a pronominal, vegeu riure’s com un bajoc / riure’s com a bajocs.