Parlar dient sovint paraules i expressions grolleres i blasfèmies.
Els carreters, arriers o traginers són les persones que tenen per ofici transportar mercaderies d’un lloc a un altre amb carruatges estirats per bèsties de càrrega (cavalls, muls, ases, etc.). L’ofici definit, hui en dia pràcticament desaparegut a causa dels vehicles de tracció mecànica, antigament era molt usual (i molt necessari). Els arriers dirigien les atzembles amb una sèrie de crits que els animals entenien, com ara siò, sió o xo per a manar-los que aturaren, arri per a fer-los caminar, aixà per a fer-los recular, etc. A més d’eixos vocables usaven determinats clics, espetecs, xiulits i altres sons a fi que els animals feren el que havien de fer. Però a voltes les coses no eren tan fàcils i els animals s’entossudien a no fer determinades coses, com ara pujar una costera o passar un pont, i aleshores els carreters havien d’emprar la vara i colpejar els animals a la volta que llançaven una sèrie d’exclamacions malsonants, generalment blasfèmies. Però aquestes imprecacions blasfèmiques no eren exclamacions pronunciades amb intenció d’ofendre Déu o insultar cap símbol religiós sinó que tenien una funció conativa. Les exclamacions grolleres dels carreters tenien la mateixa funció que els colps de vara o de fuet: fer que els animals caminaren i estiraren el carruatge. Eixe és l’origen del modisme comparatiu d’igualtat que estudiem.
En Dones, d’Isabel-Clara Simó, podem llegir:
I aleshores ha començat a renegar com un carreter i ha marxat sense donar-me el menjar i sense fer-me el massatge que em pertoca.
En Violeta; A les 20 hores, futbol: dues peces de teatre breu, de Josep Maria Carandell, el personatge anomenat Ignaci diu:
Prou que n’hi ha. I algunes criden més que els homes. I reneguen com a carreters, quan cal.
En Els camps dels vençuts, de Toni Cucarella, llegim:
Estirava pel ramal una haca tan revellida com ell, animal pacient i assaonat, del tot divergent del menador: un perenne enuig, Felip Gomis, a tothora renegant i maleint com un carreter.
En la novel·la Les ratlles de la vida, de Raquel Ricart, trobem:
El record que Ermerinda tenia d’aquell avi estava molt despintat. Recordava que acostumava a enviar-la a comprar picadura i que renegava com un carreter.
En la novel·la Grans abans d’hora, d’Agustí Vilar, podem llegir:
En canvi, Xavi renega com un carreter davant les estupideses del seu germà.
El mateix origen té el modisme comparatiu de superioritat ser més malparlat que un carreter.
NOTA 1: El DNV arreplega el modisme comparatiu renegar com un carreter i diu que significa ‘blasfemar molt’.
NOTA 2: Els nostres modismes comparatius blasfemar com un carreter, maleir com un carreter, renegar com un carreter i ser més malparlat que un carreter equvalen a la comparança castellana jurar como un carretero i a l’expressió echar de la oseta.