Parlar dient sovint paraules i expressions grolleres i blasfèmies.
En Els camps dels vençuts, de Toni Cucarella, podem llegir:
Estirava pel ramal una haca tan revellida com ell, animal pacient i assaonat, del tot divergent del menador: un perenne enuig, Felip Gomis, a tothora renegant i maleint com un carreter.
En De mica en mica s’omple la pica, Jaume Fuster, llegim:
El minyó maleïa com un carreter i tota la meva família va ser posada en solfa per boca seva.
En la novel·la Els somriures de la pena, de Manel Alonso i Català, trobem:
Es va alçar, amb la cara vermella, es va penjar de la branca i començà a fer força i a maleir com un carreter.
Vegeu:
NOTA: Els nostres modismes comparatius blasfemar com un carreter, maleir com un carreter, renegar com un carreter i ser més malparlat que un carreter equivalen, en castellà, a la comparança jurar como un carretero i a l’expressió echar de la oseta.