ras com un ull de peix

Referit al cel, és a dir, ‘part de l’espai que apareix com una volta sobre la Terra circumscrita per l’horitzó’: clar, net, seré, ras, transparent, sense cap núvol.

Quan diem que el cel està ras com un ull de peix volem dir que no plou, que no hi ha boira, que no hi ha ni un núvol, que el cel és totalment clar, lluminós, nítid.

Es diu que el peix, si és fresc, té l’ull clar, transparent. Si té l’ull térbol, el peix no és fresc. Molt probablement, eixe siga l’origen del modisme comparatiu que ens ocupa.

En el relat curt de l’escriptor xativí Toni Cucarella titulat L’innocent podem llegir:

–Bona estrelada tenim, Pep –havia comentat Herodes Jordà.
–Un cel ras com un ull de peix –li havia corroborat Pep Martí.

I en la narració curta del mateix autor titulada La llei de l’embut trobem:

L’ambient era clar quan va posar els peus al carrer. El fred dominava l’oratge. El cel, però, s’oferia ras com un ull de peix.

En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, també de Toni Cucarella, llegim:

Però quan el firmament va tornar a mostrar-se ras com un ull de peix, el veïnat ja havia arreplegat les restes de la devastació.

En El pont de la solitud, de Francesca Aliern Pons, trobem:

El sol encara picava i el cel era ras com un ull de peix. A poc que els acompanyés el temps, acabarien la trilla en vuit o deu dies. Després haurien de rompre altra vegada les terres i preparar-les per a la collita de panís.

Josep Franco, en la novel·la Les potències de l’ànima, escriu:

Era estrany a aquelles hores de la matinada i amb un cel ras com un ull de peix, però no li donàrem gens d’importància: ell perquè no estava disposat a reconéixer que el seu equilibri ideològic podia veure’s alterat per un impuls extern i jo perquè havia començat a trobar el fil dels meus arguments i no volia perdre’l.